Cerca

miércoles, 15 de octubre de 2008

Dubtes de català (II)

Caure. Callar
Són verbs que en Català no són pronominals. No porten pronom. En castellà van amb pronom. Ex: Jo caic <Yo me caigo. Calla< Cállate. Caurem< Nos caemos.

-Ava. Aves. Àvem. Àveu. Aven. Les formes del pretètrit Imperfet d'indicatiu s'escriuen amb v. En castellá amb b. Ex: Cantava (cat) < Cantaba (cast).

Ia. La terminació ia quan la i és tònica no s'acentua (en castellà sí). 
Ex: cantaria, dia, tia, volia (cat). cantaría, día, tía, quería (cast)

Ha. 3ª persona del singular del verb HAVER. Sempre portarà un participi al darrere. Ha vist, ha vingut, ha fet.
A. Preposició. Indica direcció. No portarà mai un participi al darrere. Ex: Vinc a casa. Vaig a Figueres.

Estàs, està: Formes que s'accentuen en català i en castellà.
Estan, arribaran, sortiran. En català no s'accentua, en castellà sì: Están, llegarán, saldrán...

És, són: En català s'accentuan sempre. En castellà mai.

Vaig venir. Arribar. Aquest temps verbal sempre està format pel verb ANAR + infinitiu.
Els infinitius sempre acaben en -r, excepte els de la segona, com beure). Ex: VAIG SORTIR
Això, allò / però / així / també / només / saber / trobar / acabar/ acabava / següent / procés / senzil / estrany / estranger / provar / gravar.

No hay comentarios: