à. è, é, í, ò, ó, ú
En català els pronoms sempre van separats dels verb amb guions o amb apòstrofs.
En castellà no: agafar-lo cogerlo. Dóna-l'hi dáselo. Riure's de reirse de.
Abans: Adverbi. Indica anterioritat. En castellà: antes. Ex: Abans de venir avisa'm.
Avanç: Sustantiu. En castellà: avance. Ex: Avanç informatiu.
Però: Conjunció. En català sempre porta acent obert. (`). En castellà no porta mai accent pero.
PER QUÈ? l'escrivim separat quan és pregunta.
PERQUÈ L'escrivim junt quan es resposta i m'indica la causa o la finalitat de l'oració principal.
En català sempre porta accent obert. En castellà PORQUE només porta accent quan és pregunta o nom.
Mentre. Mentrestant Les dues formes són correctes. És incorrecte: Mentres. És un calc de Mientras
Alguna cosa. Quelcom. Dues formes correctes. En català no es por dir algo, es un castellanisme.
El. Allò. Son dues formes correctes. En català no es por dir lo. Només es pot usar darrere del verb quan és un pronom feble: Ex: Agafar-lo. Obrir-lo. En la resta de casos és incorrecte. Ex: El que vull és anar a la platja. >> Lo que vull (incorrecte). El millor és. >> Lo millor és (incorrecte).
Treure. Creure. Beure. Són infinitius de la 2ª conjugació i sempre acaben en -re. Mai en -ra.
Anar-se'n Les formes d'aquest verb sempre van amb els dos pronoms: se + 'n. En castellà no. Irse. Se. Ex: Me voy: me'n vaig. Se ha ido: Se n'ha anat. Se va: Se'n va. Se irá: Se n'airà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario