Lletres i sons

3.- Una síl·laba és formada, dins el llenguatge escrit, per una o per diverses LLETRES, que corresponen a SONS del llenguatge parlat.

A cada so correspon, per regla general, una lletra. Algunes vagades, però, un so  és representat per dues lletres; així, ho és el primer so dels tres que sentim al mot llop (representat per ll), el tercer dels quatre del mot canya (representat per ny), i el tercer del mot missa (representat per ss).

4.- Els sons del llenguatge es divideix en VOCALS i CONSONANTS.

Els sons vocàlics són expressats, al llenguatge escrit, pels signes A, E, I, O, U.

Els sons consonàntics són expressats per signes o lletres

B (be)
C (ce)
D (de)
F (efa)
G (ge)
J (jota)
L (ela)
M (ema)
N (ena)
P (pe)
Q (cu)
R (erra)
S (essa)
T (te)
V (ve)
X (Xeix)
Z (zeta)

Els signes vocàlics i i u en cert casos representen sons consonàntics.

5.- Les vocals poden ésser FORTES i FEBLES. Les fortes són pronunnciades amb més força que les febles.

Una síl·laba que conté una vocal forta s'anomena síl·laba forta.

Tot mot de més d'una síl·laba té, per regla general, una sola síl·laba forta. Al mot Barcelona és forta o tònica la síl·laba lo; al mot content, la síl·laba tent; al mot màquina, la síl·laba mà; al mot cuina, la síl·laba cui. Totes les altres síl·labes d'aquest mots ssón febles o àtones.

EXERCISI: Copieu els mots següents i subratlleu la vocal tònica de cadascun:

estona, perfum, pregon, primavera, campanada, maquinària, spolsadors, fusteria, solemne, inquietud, caminar, raïm, cançó, pèrgola, consolar, càntir, antigor.

Para ver las respuestas, pasa el ratón por encima con el botón izquierdo pulsadoen la zona blanca inferior:

Copieu els mots següents i subratlleu la vocal tònica de cadascun:

estona, perfum, pregon, primavera, campanada, maquinària, spolsadors, fusteria, solemne, inquietud, caminar, raïm, cançó, pèrgola, consolar,càntir, antigor.

Las respuestas son mías, no corregidas.